Tornem a la nostra cita. Avui per parlar, és clar, de Sant Jordi. I parlarem, també, amb els autors d’Illa 2035, i dic dels autors perquè parlarem amb l’autor del text: Dani Alba i amb l’autora de la portada: Fina Veciana. Som-hi!
Sant Jordi, cavaller i màrtir, és
l'heroi d'una gran gesta cavalleresca, que la veu popular universal situa a les
terres allunyades i llegendàries de la Capadòcia, però que la tradició catalana
creu esdevinguda als voltants de la vila de Montblanc.
Diuen que
assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible, que posseïa
les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l'alè pudent, fins al punt que
des de molt lluny, amb les seves alenades enverinava l'aire, i produïa la mort
de tots els qui el respiraven. Era l'estrall dels ramats i de les gents i per
tota aquella contrada regnava el terror més profund.
Les gents van
pensar donar-li cada dia una persona que li serviria de presa, i així no faria
estrall a tort i a dret. Van assajar el sistema i va donar bon resultat; el cas
difícil fou trobar qui se sentís prou avorrit per deixar-se menjar
voluntàriament pel monstre ferotge. Tot el veïnat va concloure fer cada dia un
sorteig entre tots els veïns de la vila, i aquell que destinés la sort seria
lliurat a la fera. I així es va fer durant molt de temps, i el monstre se'n
deuria sentir satisfet, car va deixar de fer els estralls i les malvestats que
havia fet abans.
Heus ací que un
dia la sort va voler que fos la filla del rei la destinada a ser presa del
monstre. La princesa era jove, gentil i gallarda com cap altra, i feia molt dol
haver-la de donar a la bèstia. Ciutadans hi hagué que es van oferir a
substituir-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol va
dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits. Així, el
rei va avenir-se que la princesa fos sacrificada.
La donzella va
sortir de la ciutat tota sola i espantada, i va començar a caminar cap al cau
del monstre. Mentre, tot el veïnat, desconsolat i alacaigut, mirava des de la
muralla com la princesa anava al sacrifici.
Quan portava
una estona caminant se li va presentar un jove cavaller, cavalcat en un cavall
blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, esborronada, li
digué que fugís de pressa, puix que per allí rondava una fera que així que el
veiés en faria xixines. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de
passar res, ni a ell ni a ella, per tal com ell havia vingut expressament per
combatre el monstre, per matar-lo i alliberar del sacrifici a la princesa, com
també a la ciutat de Montblanc del flagell que li representava el veïnatge
d'aquell monstre.
Entre aquestes,
la fera va presentar-se, amb gran horror de la donzella i amb gran goig del
cavaller, que la va escometre i d'una llançada la va malferir. El cavaller, que
era Sant Jordi, lligà la bèstia pel coll i la donà a la donzella perquè ella
mateixa la portés a la ciutat. El monstre va seguir tot mansoi i estamordit a
la princesa. Tot el poble de Montblanc, que havia presenciat la baralla des de
les muralles ja esperava amb els braços oberts la donzella i el cavaller, i
enmig de la plaça va esbravar el seu odi contra la fera, de la qual aviat no
restà bocí.
El rei volia casar la seva filla amb
el forcívol cavaller, però sant Jordi va replicar que no la mereixia; va dir
que havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent d'anar a
combatre el drac ferotge i alliberar la donzella, i amb ella la ciutat de
Montblanc. I així ho havia fet amb la protecció divina i per manament diví. Per
tant, ell no havia fet res per ell mateix i no mereixia cap premi.
Aleshores, Sant
Jordi desaparegué misteriosament, talment com havia aparegut.
Aquesta és la
versió més popular, més o menys, és cert, però només és una versió, n’hi ha
d’altres, evidentment! Perquè ja sabem que tota llegenda té un component cert i
un altre de transfigurat per la gent. La veritat qui la sap?! El drac i la
princesa també tenen dret a dir-hi la seva! Altres llegendes de sant Jordi, les
trobem en llibres com:
-L’única i veritable llegenda de sant Jordi contada
pel drac
Jordi Folck Barcelona: laGalera (2007)
Jordi Folck Barcelona: laGalera (2007)
-La draga sense escates
Lena Paüls
Lena Paüls
Barcelona:
Publicacions de l’Abadia de Montserrat (2008)
-Roses i dracs
Núria Albertí
Barcelona: Publicacions de l’Abadia
de Montserrat (2009)
-Qui
diu la veritat: el cavaller o el drac?
Montserrat Balada
Vilanova i la Geltrú: El Cep i la
Nansa (2010)
-Qui
diu la veritat: la versió de la princesa
Montserrat Balada
Vilanova i la Geltrú: El Cep i la
Nansa (2011)
-La
llegenda de sant Jordi... explicada pel senyor drac!
Carles Sala Vila
Barcelona: Cruïlla (2012)
I, finalment, només per oferir-ne un tast:
-Sant Jordi a
la cova del drac
Vivim
del Cuentu
Barcelona : Baula (2014)
En tenim, per
tant, per triar i remenar. Tenim princeses al·lèrgiques a les roses; dracs vegetarians
i de tots colors, d’aquí i de Capadòcia... En fi, històries per omplir un sac
ben allunyades de la llegenda que tots coneixem. En aquest sentit, José María
de Montells al Diccionari heràldic de
figures quimèriques ens diu unes paraules que val la pena tenir en compte:
Reivindico el meu dret a
reinventar-me allò que no sabem... Segons passen els anys, les velles lectures,
els contes escoltats, les notícies d’aquí i d’allà s’han esborrat i ja no
distingeixo allò que és de veres d’allò que és somniat.
En poesia sembla que som més tradicionals, romàntics i melancòlics, i es vincula sovint la llegenda a la tradició de la rosa, com a senyal d’amor, i sant Jordi al símbol de la pàtria:
EL CAVALLER
Lo cavaller
Jordi guerrer
cuida avançar
del rei la filla
on era el drac
tal premi n'hac:
molt poc après
ell ne fou pres
e fort batut;
dins en Barut
fou escortxat
per mig serrat.
Jaume Roig (14081-1478)
LA FIRA DE SANT JORDI (fragment)
A la fira de les roses
a firar-me antany aní
el roser e què em firí
en fa enguany de tan hermoses
que n'he fet parada aquí.
Hi ha la rosa alexandrina,
la vera i la d'esbarzer,
també les de Palestina,
que floreixen sense espina
de Jericó en lo roser.
Jacint Verdaguer (1845-1902)
LA DIADA DE SANT JORDI
La diada de Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flros que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires,
i les veus que van pel vent:
"Sant Jordi mata l'aranya".
L'aranya que ell va matar
tenia molt mala bava,
terenyinava les flors
i se'n xuclava la flaire,
i el mes d'abril era trist
i el snens i nenes ploraven.
Quan el Sant hagué passat
tot jardí se retornava:
perxò cada any per Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires.
Joan Maragall (1860-1911)
UNA ROSA
Sant Jordi, santa diada
del passat i l'avenir,
Fe i Pàtria nostrada
del meu cor fas sobreixir.
Oh la bella matinada!
Quina joia de collir
una rosa perlejada,
una rosa a mig obrir!
Maria Antònia Salva (1869-1958)
Estiguem més de part de sant Jordi, de la princesa o del drac; aquest Sant Jordi, com els altres, hem de sortir tots al carrer a guadir d'aquest dia nostre tan i tan especial, i deixar-nos captivar pels llibres, les roses i l'ambient en general que arreu de Catalunya es respira el 23 d'abril. Omplim de llibres, roses i amor les lleixes de la nostra ànima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada