15 de novembre de 2016

Ja tornem a ser aquí. I avui volem recordar Ramon Llull, aprofitant que ens trobem dins l’any Llull, perquè fa, ni més ni menys, que 700 anys que ens va deixar. 700 anys de llengua catalana, 700 anys de cultura, 700 anys d’història. Per això, en la part de l’entrevista també el tindrem present i parlarem del particular Llibre de les bèsties que Judit Robert, amb qui ja vam parlar en aquest programa, ens ha preparat. Som-hi!

Ramon Llull va morir, doncs, el 1316 a l’edat de 84 anys a Mallorca, on havia fet cap la seva família acompanyant Jaume I en la conquesta de l’illa. Allí es va casar amb Blanca Picany, amb qui va tenir dos fills, però cap al 1263 a causa d’una sèrie d’experiències místiques abandona la vida que havia portat fins aleshores per dedicar-se a convertir els infidels a la fe cristiana: musulmans, jueus... Aquest serà, també, l’objectiu de la seva obra.

A continuació un dels seus poemes, perquè per millor mostra de la seva creació, res més que una obra seva; això sí, en català antic, és clar:

    1      Un senyor rey, qui be enten,
    2      se maravela molt soven
    3      de Deu, qui es bo en quant es,
    4      no fails en neguna res
    5      quan fe a Adam lo mandament
    6      que·l fruyt no manjas, el scient
    7      c’Adam faria peccat
    8      d’on mant hom seria dampnat,
    9      avent totz temps pena e mal;
    10     car no par raso natural
    11     que Deus feses tal mandament
    12     d’on se seguis lo faliment,
    13     que no fora si·l no manas
    14     a Adam que·l fruyt no menjas.
    15     Empero·l rey diu que enten
    16     que Deus no hi fe falimen;
    17     quar qui ha bontat infinida
    18     eternal no pot far falida,
    19     e sta en so·l maravelar:
    20     con Deus se sapia scusar
    21     que no aja colpa del mal
    22     que an, en lo foc infernal,
    23     tant hom per aquel mandament,
    24     lo qual mal no fora nient
    25     si·l mandament no fos estat.
    26     E car par gran tort e peccat
    27     fer manament d’on isca mal,
    28     vol lo rey saber Deus per qual
    29     rasos poc d’ayso escusar.
    30     E quar a mi l’escusa par
    31     clara en mon entenimen,
    32     si tot son hom qui pauc enten,
    33     el senyor rey, si u dic lo ver.
    34     per lo ver dir aja·n plaer,
    35     no per sel qui·l diu, car pauc val.
    36     L’escusa deim, qui ’s aytal.

    37     Deus infinidament enten
    38     e ha infinit amamen
    39     e infinit bonificar,
    40     e per so no pot ignorar
    41     ni amar mal ni far peccat.
    42     Ha, dones, Deus, per infinitat,
    43     poder per que·s pot escusar
    44     que no consentis al peccar
    45     d’Adam, ni en la greu dolor
    46     que’n infern an li peccador;
    47     e si Deus no·s pot escusar,
    48     on poder no pot abastar
    49     a l’escusar, e es fenit;
    50     e car finit e infinit
    51     no poden esser poder,
    52     avem mostrat, doncs, lo dever,
    53     per que Deus poc escusa ’ver
    54     e mostrem com l’escusa es.

    55     Deus quan consira que dixes
    56     a ’n Adam que·l fruyt no menges,
    57     posa orde en aquel pas
    58     ab so qu’en Adam ac posat,
    59     so es la franca volentat
    60     que li dona per far lo be;
    61     e quar Adam fo de non re,
    62     per natura d’aquel non res
    63     ac libertat per que pogues
    64     fer lo faliment e peccat;
    65     enaxi fo en libertat
    66     que no menjas o que menjas
    67     en egualtat foren li pas
    68     on estava sa libertat;
    69     car per lo be qui·l fo donat
    70     en creant Senti libertat
    71     com estegues obedient;
    72     e car fo vengut de nient,
    73     sentia en si libertat
    74     per que s’enclinas a peccat,
    75     con sia solo que peccat es
    76     contra so qui deu esser res.
    77     Ac, doncs, Adam eleccio
    78     en far lo mal contra raho
    79     de far be, qui·s cove ab res,
    80     e volc s’enclinarl a non res
    81     qui ’s contra res, qui es lo be,
    82     e la natura d’on ben ve
    83     esquiva, e natura pres
    84     a fer so qui no esta res,
    85     so es peccat, qui no ha sort
    86     qui ’n so que e aja nui port,
    87     e segui so d’on fo vengut
    88     contra so per qu’era aut,
    89     so es far be, a qui·s cove
    90     que el sia alcuna re
    91     per Deu conexer e honrar.
    92     En est pas apar l’escusar
    93     que Deus ha, pus c’Adam pogues
    94     far lo be, si el se volgues,
    95     per natura del be qui fo
    96     en el per la creacio
    97     d’aquel be que li fo donat,
    98     ab que pogra contra peccat;
    99     e si Adam volc lo mal far,
    100    de lo qual se pogra estar,
    101    e volc seguir lo seu nient,
    102    per lo qual poc far faliment,
    103    et en far lo no fo forsat
    104    ans lo fe ab la libertat
    105    de son nient, segons que ’s dit,
    106    e fo lo peccat ab delit,
    107    no fe, doncs, Deus lo faliment
    108    si a Adam fel lo manament,
    109    jassia so que Deus sabes
    110    ans que lo manament fees,
    111    que Adam faria·l peccat
    112    d’on mant hom serian dampnat,
    113    pus que Adam poc far lo be,
    114    lo qual Deus totes vetz sab be
    115    que Adam lo be pogra far
    116    ab lo be qu’en el volc crear;
    117    per que ac rao en far be,
    118    axi com desrao de se
    119    ac, en far lo mal per nient,
    120    segons c’avems dit clarament.
    121    Es, dones manifest e provat
    122    com Deus esta ben escusat
    123    del peccat que Adam ha fet,
    124    e que Deus lo poni per dret,
    125    e ponex totz sos consequens
    126    per dret, com so qui es niens,
    127    so es peccat, fan sostentar
    128    en l’esser que Deus lo volc crear,
    129    qui ab nul peccat no·s cove.

    130    Enpero encara rete
    131    lo rey son bon maravelar,
    132    e vol encara demanar,
    133    con Deus sia bon vas totz latz,
    134    per que no esquiva peccatz
    135    tant que hom no·n fees negu,
    136    e qui gloriages cascu
    137    e no fos pena per peccat,
    138    per so que divina bontat
    139    esquivas pena e peccat
    140    en angels en tot home nat,
    141    e que negu no fos perdut,
    142    mas que tuyt aguessen salut,
    143    e pus la divinal bontat
    144    es gran e no vol nul peccat.
    145    E car la demanda ’s formada
    146    sobre gran be, cove esser dada
    147    responcio: Per gran bontat
    148    de Deu, qui ha·l mon ordenat
    149    a far gran be, qui conegut
    150    no fora si no fos aut
    151    peccat e pena per peccat;
    152    car no fora remunerat
    153    gran be si hom no pogues far
    154    peccat, ni per el pena dar;
    155    car no pogr’esser libertat
    156    en far lo be o lo peccat,
    157    e Deus no pogra gran be·n far
    158    a hom, pus no pogues peccar
    159    e ab libertat Deu amar
    160    obeir servir e honrar,
    161    car tot hom l’amara forsat;
    162    per que no li·n covengra grat,
    163    e ja Deus no pogra formar
    164    en paradis gloriejar;
    165    car si hom mal far no pogues,
    166    e que francament no volgues,
    167    Deu obeir servir amar
    168    ni Deus no pogra res jugjar
    169    ni gasardonar negun be,
    170    ni pogra perdonar en re,
    171    e bontat no agra ab que
    172    pogues far en home gran be.
    173    Fora, doncs, ligat lo poder
    174    de Deu, qui no pogra be·n fer
    175    gran ni petit per jugjament,
    176    e for’estat lo ligament
    177    per so que hom mal no sentis.
    178    E si Deus en so consentis,
    179    ligara son res ab non res,
    180    del qual non res tot home es,
    181    e fera contra si peccat,
    182    lo qual fora infinitat
    183    en cascuna de ses vertutz,
    184    e tot si agra desebutz
    185    per so que hom no agues mal.
    186    No par, doncs, rao natural
    187    que Deus, qui es be infinit,
    188    per be finit sia falit
    189    ligat e pres contra son be.

    190    Veus, doncs, senyer Rey, per que ve
    191    en hom peccat pen’e dolor 
    192    per so que·l be sia·l major
    193    e c’om lo pusca far de grat,
    194    e·l be sia remunerat;
    195    e pot esser, pus que Deus es
    196    escusat, segons que dit es.

    197    Fenit esta aquest escrit
    198    a honor de Sant Esperit,
    199    lo qual vos, senyer, enamor
    200    de s’amor, e mi peccador

I, per acabar, un fragment del Verger de l'Amat a càrrec de l'actriu Montse Germán i el guitarrista Ferran Pisà, del qual vam poder gaudir en l'entrega dels premis literaris Baix Camp per a joves escriptors, que convoca l'Òmnium Baix Camp, el dia 28 d'octubre a la sala d'actes del Centre de Lectura. En el qual, aprofitem l'ocasió per comentar-ho, van resultar guardonat Montserrat Bastons Garcia, en la modalitat de poesia; Eva Vilarrasa Colomer, en la modalitat de narrativa breu; i en la modalitat d'assaig, van rebre accèssits: Enric Jardí i Glòria Coll Domingo. Escoltem, doncs, un fragment d'aquell Verger de l'Amat que va amenitzar la vetllada.