dimarts, 22 de novembre de 2016

15 de novembre de 2016



Ja tornem a ser aquí. I avui volem recordar Ramon Llull, aprofitant que ens trobem dins l’any Llull, perquè fa, ni més ni menys, que 700 anys que ens va deixar. 700 anys de llengua catalana, 700 anys de cultura, 700 anys d’història. Per això, en la part de l’entrevista també el tindrem present i parlarem del particular Llibre de les bèsties que Judit Robert, amb qui ja vam parlar en aquest programa, ens ha preparat. Som-hi!

Ramon Llull va morir, doncs, el 1316 a l’edat de 84 anys a Mallorca, on havia fet cap la seva família acompanyant Jaume I en la conquesta de l’illa. Allí es va casar amb Blanca Picany, amb qui va tenir dos fills, però cap al 1263 a causa d’una sèrie d’experiències místiques abandona la vida que havia portat fins aleshores per dedicar-se a convertir els infidels a la fe cristiana: musulmans, jueus... Aquest serà, també, l’objectiu de la seva obra.

A continuació un dels seus poemes, perquè per millor mostra de la seva creació, res més que una obra seva; això sí, en català antic, és clar:

    
1      Un senyor rey, qui be enten,
    
2      se maravela molt soven
    
3      de Deu, qui es bo en quant es,
    
4      no fails en neguna res
    
5      quan fe a Adam lo mandament
    
6      que·l fruyt no manjas, el scient
    
7      c’Adam faria peccat
    
8      d’on mant hom seria dampnat,
    
9      avent totz temps pena e mal;
    
10     car no par raso natural
    
11     que Deus feses tal mandament
    
12     d’on se seguis lo faliment,
    
13     que no fora si·l no manas
    
14     a Adam que·l fruyt no menjas.
    
15     Empero·l rey diu que enten
    
16     que Deus no hi fe falimen;
    
17     quar qui ha bontat infinida
    
18     eternal no pot far falida,
    
19     e sta en so·l maravelar:
    
20     con Deus se sapia scusar
    
21     que no aja colpa del mal
    
22     que an, en lo foc infernal,
    
23     tant hom per aquel mandament,
    
24     lo qual mal no fora nient
    
25     si·l mandament no fos estat.
    
26     E car par gran tort e peccat
    
27     fer manament d’on isca mal,
    
28     vol lo rey saber Deus per qual
    
29     rasos poc d’ayso escusar.
    
30     E quar a mi l’escusa par
    
31     clara en mon entenimen,
    
32     si tot son hom qui pauc enten,
    
33     el senyor rey, si u dic lo ver.
    
34     per lo ver dir aja·n plaer,
    
35     no per sel qui·l diu, car pauc val.
    
36     L’escusa deim, qui ’s aytal.

    
37     Deus infinidament enten
    
38     e ha infinit amamen
    
39     e infinit bonificar,
    
40     e per so no pot ignorar
    
41     ni amar mal ni far peccat.
    
42     Ha, dones, Deus, per infinitat,
    
43     poder per que·s pot escusar
    
44     que no consentis al peccar
    
45     d’Adam, ni en la greu dolor
    
46     que’n infern an li peccador;
    
47     e si Deus no·s pot escusar,
    
48     on poder no pot abastar
    
49     a l’escusar, e es fenit;
    
50     e car finit e infinit
    
51     no poden esser poder,
    
52     avem mostrat, doncs, lo dever,
    
53     per que Deus poc escusa ’ver
    
54     e mostrem com l’escusa es.

    
55     Deus quan consira que dixes
    
56     a ’n Adam que·l fruyt no menges,
    
57     posa orde en aquel pas
    
58     ab so qu’en Adam ac posat,
    
59     so es la franca volentat
    
60     que li dona per far lo be;
    
61     e quar Adam fo de non re,
    
62     per natura d’aquel non res
    
63     ac libertat per que pogues
    
64     fer lo faliment e peccat;
    
65     enaxi fo en libertat
    
66     que no menjas o que menjas
    
67     en egualtat foren li pas
    
68     on estava sa libertat;
    
69     car per lo be qui·l fo donat
    
70     en creant Senti libertat
    
71     com estegues obedient;
    
72     e car fo vengut de nient,
    
73     sentia en si libertat
    
74     per que s’enclinas a peccat,
    
75     con sia solo que peccat es
    
76     contra so qui deu esser res.
    
77     Ac, doncs, Adam eleccio
    
78     en far lo mal contra raho
    
79     de far be, qui·s cove ab res,
    
80     e volc s’enclinarl a non res
    
81     qui ’s contra res, qui es lo be,
    
82     e la natura d’on ben ve
    
83     esquiva, e natura pres
    
84     a fer so qui no esta res,
    
85     so es peccat, qui no ha sort
    
86     qui ’n so que e aja nui port,
    
87     e segui so d’on fo vengut
    
88     contra so per qu’era aut,
    
89     so es far be, a qui·s cove
    
90     que el sia alcuna re
    
91     per Deu conexer e honrar.
    
92     En est pas apar l’escusar
    
93     que Deus ha, pus c’Adam pogues
    
94     far lo be, si el se volgues,
    
95     per natura del be qui fo
    
96     en el per la creacio
    
97     d’aquel be que li fo donat,
    
98     ab que pogra contra peccat;
    
99     e si Adam volc lo mal far,
    
100    de lo qual se pogra estar,
    
101    e volc seguir lo seu nient,
    
102    per lo qual poc far faliment,
    
103    et en far lo no fo forsat
    
104    ans lo fe ab la libertat
    
105    de son nient, segons que ’s dit,
    
106    e fo lo peccat ab delit,
    
107    no fe, doncs, Deus lo faliment
    
108    si a Adam fel lo manament,
    
109    jassia so que Deus sabes
    
110    ans que lo manament fees,
    
111    que Adam faria·l peccat
    
112    d’on mant hom serian dampnat,
    
113    pus que Adam poc far lo be,
    
114    lo qual Deus totes vetz sab be
    
115    que Adam lo be pogra far
    
116    ab lo be qu’en el volc crear;
    
117    per que ac rao en far be,
    
118    axi com desrao de se
    
119    ac, en far lo mal per nient,
    
120    segons c’avems dit clarament.
    
121    Es, dones manifest e provat
    
122    com Deus esta ben escusat
    
123    del peccat que Adam ha fet,
    
124    e que Deus lo poni per dret,
    
125    e ponex totz sos consequens
    
126    per dret, com so qui es niens,
    
127    so es peccat, fan sostentar
    
128    en l’esser que Deus lo volc crear,
    
129    qui ab nul peccat no·s cove.

    
130    Enpero encara rete
    
131    lo rey son bon maravelar,
    
132    e vol encara demanar,
    
133    con Deus sia bon vas totz latz,
    
134    per que no esquiva peccatz
    
135    tant que hom no·n fees negu,
    
136    e qui gloriages cascu
    
137    e no fos pena per peccat,
    
138    per so que divina bontat
    
139    esquivas pena e peccat
    
140    en angels en tot home nat,
    
141    e que negu no fos perdut,
    
142    mas que tuyt aguessen salut,
    
143    e pus la divinal bontat
    
144    es gran e no vol nul peccat.
    
145    E car la demanda ’s formada
    
146    sobre gran be, cove esser dada
    
147    responcio: Per gran bontat
    
148    de Deu, qui ha·l mon ordenat
    
149    a far gran be, qui conegut
    
150    no fora si no fos aut
    
151    peccat e pena per peccat;
    
152    car no fora remunerat
    
153    gran be si hom no pogues far
    
154    peccat, ni per el pena dar;
    
155    car no pogr’esser libertat
    
156    en far lo be o lo peccat,
    
157    e Deus no pogra gran be·n far
    
158    a hom, pus no pogues peccar
    
159    e ab libertat Deu amar
    
160    obeir servir e honrar,
    
161    car tot hom l’amara forsat;
    
162    per que no li·n covengra grat,
    
163    e ja Deus no pogra formar
    
164    en paradis gloriejar;
    
165    car si hom mal far no pogues,
    
166    e que francament no volgues,
    
167    Deu obeir servir amar
    
168    ni Deus no pogra res jugjar
    
169    ni gasardonar negun be,
    
170    ni pogra perdonar en re,
    
171    e bontat no agra ab que
    
172    pogues far en home gran be.
    
173    Fora, doncs, ligat lo poder
    
174    de Deu, qui no pogra be·n fer
    
175    gran ni petit per jugjament,
    
176    e for’estat lo ligament
    
177    per so que hom mal no sentis.
    
178    E si Deus en so consentis,
    
179    ligara son res ab non res,
    
180    del qual non res tot home es,
    
181    e fera contra si peccat,
    
182    lo qual fora infinitat
    
183    en cascuna de ses vertutz,
    
184    e tot si agra desebutz
    
185    per so que hom no agues mal.
    
186    No par, doncs, rao natural
    
187    que Deus, qui es be infinit,
    
188    per be finit sia falit
    
189    ligat e pres contra son be.

    
190    Veus, doncs, senyer Rey, per que ve
    
191    en hom peccat pen’e dolor 
    
192    per so que·l be sia·l major
    
193    e c’om lo pusca far de grat,
    
194    e·l be sia remunerat;
    
195    e pot esser, pus que Deus es
    
196    escusat, segons que dit es.

    
197    Fenit esta aquest escrit
    
198    a honor de Sant Esperit,
    
199    lo qual vos, senyer, enamor
    
200    de s’amor, e mi peccador

I, per acabar, un fragment del Verger de l'Amat a càrrec de l'actriu Montse Germán i el guitarrista Ferran Pisà, del qual vam poder gaudir en l'entrega dels premis literaris Baix Camp per a joves escriptors, que convoca l'Òmnium Baix Camp, el dia 28 d'octubre a la sala d'actes del Centre de Lectura. En el qual, aprofitem l'ocasió per comentar-ho, van resultar guardonat Montserrat Bastons Garcia, en la modalitat de poesia; Eva Vilarrasa Colomer, en la modalitat de narrativa breu; i en la modalitat d'assaig, van rebre accèssits: Enric Jardí i Glòria Coll Domingo. Escoltem, doncs, un fragment d'aquell Verger de l'Amat que va amenitzar la vetllada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada